Drets històrics

Fa temps que podem sentir reclamar per part de representants polítics de tota mena les paraules “drets històrics”.  És curiós que sempre que es reclamen els “drets històrics” sigui per a reclamar més drets polítics. En canvi, els drets històrics civils del català, aquells que donàven autèntics drets als ciutadans de Catalunya, són sistemàticament ignorats i vulnerats.

Citaré un dret històric que es sistemàtica i concientment vulnerat a Catalunya, amb competències pròpies de Catalunya, i per part de polítics catalans:   el dret a edificar en el propi sòl, ja sigui per a construïr la pròpia casa o la pròpia indústria .  Aquest dret provenia del dret romà i va perdurar fins l’any 1976. Aquest simple dret donaria molta dignitat al català mitg, i a més eliminaria de cop gran part de la corrupció urbanística que ens envolta.

El dret a edificar en el propi sòl és un dret mil·lenari que va ser impunement arrebatat per la Llei falangista del sòl de 1956, però curiosament ni Franco es va atrevir a aplicar aquesta llei feixista, després de les recomenacions del FMI per a que alliberés l’economia amb els famosos plans de desenvolupament. No va ser fins a 1976 amb l’aprovació de la Llei del Sòl i amb els seus reglaments de desenvolupament que es va aplicar definitivament.

Després del reconeixement pel TC de la competència plena de les CCAA  en Urbanisme l’any 1992, a Catalunya la Llei d’Urbanisme de 2002 i la posterior de 2005 han anant reduïnt cada cop més l’escasa capacitat de la iniciativa pivada.

L’any 2002 es va eliminar el dret d’edificar una vivenda aillada en sòl rústic. Aquest dret era el poc que quedava de l’històric dret a fer-se una casa en el propi sòl, tot i que era un dret de difícil materialització ja que es requeria un mínim de sòl de l’ordre dels 10.000 m2 i d’altres requeriments. Val a dir que a València, a Aragó o a les Illes Balears aquest dret és reconeix plenament al 2011.

Totes les prohibicions que imposa la Llei d’Urbanisme no serveixen per a res, donat que es construeix més del que es necessita. Curiosa paradoxa que té la seva explicació en la facultat de requalificació de sòl que tenen Alcaldes i Generalitat. I també en l’activitat de foment (del 3%) de totes les administracions públiques de les activitats de construcció , fa que existeixin nombroses empreses constructores disposades a fer qualsevol cosa. Aquest sembla un pais en construcció.

Ep!! i el poble?   …..al poble que el donguin pel………